dimecres, 12 d’octubre del 2016

Paseo por Chinotimba

He paseado esta tarde por el barrio de Chinotimba. El que en su momento fue el asentamiento original y que más tarde se convertiría en la ciudad de Victoria Falls; en busca de flora autóctona que nos pueda servir en los village.

Justo después de cruzar la carretera principal, la A-8, de la que ya he hablado en otras entradas, Allan, un vendedor ambulante de souvenirs de cuarenta y siete años, me ha reconocido y se me ha acercado corriendo. En un par de ocasiones nos había intentado vender a Marcos y a mí, en el orden inalterable que todos los vendedores parecen haber pactado, primero, dólares zimbabuenses, sin valor actualmente y en ocasiones fotocopias, luego, figuritas de madera, sean elefantes, hipopótamos o pequeñas cajas y por último, un descuento en dichos productos.

Pero hoy Allan, al ver que tomaba un atajo por un descampado que usan los locales para llegar al barrio antiguo, se ha limitado a preguntar que hacía por allí. Estaba sorprendido de ver un blanco por Chinotimba, donde solamente vive una blanca, me ha dicho. Se refería a Ana, una simpatiquísima italiana amiga de María, deberíais verlas conversar en la lengua de la bota, es una mezcla de rocambolescas entonaciones y enrevesadas gesticulaciones, un derroche de dinamismo al alcance de pocas.

Al mencionar que iba en busca de moringas, parece que he acabado de asentar los cimientos de una prospera relación. Es todo un entusiasta del uso medicinal de las plantas autóctonas, se queja de que la juventud está olvidando estas tradiciones, que a mi entender tienen mucho más fundamento teórico del que a veces podemos pensar.

Moringa a jardí privat
Hemos ido a varias casas donde Allan sabía que tenían moringas. Pidiendo permiso para entrar al jardín para que yo pudiera hacer mis preguntas, mi fotografía de rigor y guardarme las coordenadas para tener algunas referencias en este entramado de calles carentes de sentido geométrico. Las niñas y niños nos saludaban alegremente al grito de Khiwa! Khiwa! How are you?!? (¡Blanco! ¡Blanco! ¿¡¿Cómo estás?!?) Por aquí las rutas turísticas no acostumbran a pasar y no es habitual ver blancos repite Allan.A más de uno y a más de una, le vendría muy bien contagiarse de esta energía, alegría y sencillez que se respira, el dicho "no es más rico quien más tiene, sino quien menos necesita" cobra aquí todo su peso.

A medida que avanzábamos en este instructivo paseo, mi acompañante me va hablado de los usos de otras plantas o de cuanto les gustan los mangos a los elefantes, entre muchas otras cosas, botánica aparte. Le he querido invitar a una cerveza de sorgo en un bar al lado del Old Market, mostrando mi interés por dicha bebida lo más sutilmente posible, sabiendo que aquí por razones religiosas, aun siendo el cristianismo la religión dominante, muchas personas no beben; pero la que iba ser mi primera y ansiada cerveza de sorgo se ha quedado en nada.

Al mirar mi cartera solo he encontrado un billete de cincuenta dólares y conseguir que te den cambio fuera de la zona turística es bastante complicado, no se suelen usar billetes mayores de veinte. Se estaba haciendo ya de noche y nos hemos despedido ¡Con una cerveza apalabrada! 

Como guinda a este pastel, volviendo para casa, en la entrada de un lodge (pequeño hotel), había un chico que conocemos de vista del Shoes, me ha reconocido, le he reconocido, hemos estado hablando y estoy invitado a un concierto el sábado de la semana que viene y puedo llevar a todos los amigos que quiera ¡Ya sabéis! Que viene una banda a propósito des de Harare ¡Poca coña!


Flor de moringa



Héctor


divendres, 23 de setembre del 2016

Primeres impresions

Asseguts al menjador de casa de la Maria i el José Luís ens comencem a sentir enginyers. Repassem informes de l'Anna i l'Aurora, plantegem estratègies, llegim articles científics de tècniques que ens puguin servir aquí, ens instal·lem, aprenem a defensar-nos dels mosquits! NON STOP!

No tot és feina. Tenim temps per estirar-nos a la hamaca del jardí sota les acàcies i llegir una estoneta llibres de grans viatges com Ébano de Kapuscinsky; passegem per la zona, vivim molt aprop d'un parc natural; parlem amb els guies que viuen uns dies a casa, ens expliquen batalletes i coses per veure, ens parlen de les ciutats africanes, com son i que s'hi respira, també de grans safaris, a més a més, un d'ells ens ha parlat d'un arbre amb moltes propietats nutricionals i medicinals, el moringa, investigarem sobre ell. Prenem alguna birreta com la black label o la Zambezi, al Shoes strings, o "shoes" com li diuen aquí, coneixent la que serà la nostra casa els propers quatre mesos!

Parlem amb nadius, que anem coneixent i ens oferim per a ajudar, en Brighton, un treballador del Lola's el restaurant de la Maria, el José Luís i l'Elena, vol començar una petita granja de broilers (pollastres per a carn) a casa seva, intentarem ajudar-lo! 

Hem visitat dos mercats al barri de Chinotimba. Comisa Market, on trobem roba, productes electrònics, USBs, smartphones, sabates, altaveus, sabó i un petit restaurant on es pot dinar per un dòlar. El segon és l'Old Market on hem comprat una eixada i hortalises.

Hi ha qui vol fotos a l'Old Market.
Pero la norma és ensenyar-la a les models.
El sabio chatarrero



També hem visitat un planteraire local on hem comprat una maduixera i un romaní per 2$, molt espavilat, amb flors per atraure pol·linitzadora. La Maria ens va portar dijous a un proto-garden que ha muntat un senyor de Harare Mr. Cooper amb el seu soci, Patrick, tenen un sistema hidropònic i tot per a cultivar hortalisses i vendre verdures a restaurants!

Marcos amb el planteraire local

Associació de cultius habitual
Hem vist les catarates Victoria!!! ESPECTACULAR! I ara al setembre no porten gaire aigua... El cabal decreix fins a l'inici de les primeres pluges, cap a mitjans de novembre. Un salt de 108 metres del cabalós riu Zambeze, que fa recordar la fragilitat humana, com de petites i petits som.

Postal típca. Falls + rainbow.
Per cert! Bevem aigua del Zambeze, el mateix que alimenta les Victoria Falls... La Maria diu que és tan bona que rejovenirem i que fins i tot millorarà els nostres cabells! Amb les melenes que portem els dos, ja pot estar bé! Aquesta aigua de camí al nostre got, passa dos filtres, primer un de natural, la sorra roja del Kalahari i desprès una potabilitzadora, que segurament, ni cal... En bevem tot el dia, els 35 ºC sumats al 4% d'humitat ambient al mig dia, ens fan sentir com si ens assequéssim per dins!

La terra és sorra roja que penetra per tots els porus, tenyeix les tovalloles de vermell i deixa l'habitació... Treballar-la és un plaer i quan comencem a aportar matèria orgànica segur que es torna més agraïda (hi ha una foto d'una calicata més abaix).

També hem començat a preparar l'hort de casa, que serà de dimensions similars a un hort de l'ESAB (11x6). Ens servirà per fer petites proves de planter, hem instal·lat una compostadora per a aportar diferents tipus de matèria orgànica al sòl.

Hem de ser capaços d'entre moltes coses i d'aportar alguna idea, tot un repte! Però tothom està disposat a ajudar-nos i a respondre les nostres preguntes!

¡Qualsevol cosa, ens escriviu! ¡Ja veieu que estem bé!

¡Poca agua!
Sentados en el comedor de casa de María y José Luís empezamos a sentirnos ingenieros. Repasamos informes de Anna i Aurora, planteamos nuevas estrategias, leemos artículos científicos que hablan de técnicas que puedan servirnos aquí, nos instalamos, aprendemos a defendernos de los mosquitos ¡NON STOP!

No todo es trabajar. Tenemos tiempo de disfrutar de la hamaca, tumbados bajo las acacias del jardín, para leer libros de grandes viajeros como Kapuscinsky, hablamos con lxs guías que pasan aquí unos días, nos explican batallitas y cosas para ver, nos hablan de las ciudades africanas y de grandes safaris. Además uno de ellos, nos ha hablado de un árbol, la moringa y hoy mismo ya hemos podido conseguir semillas directamente desde el árbol, en el barrio de Mukosana. Vivimos muy cerca de un parque natural donde vamos a dar paseos con Coco, Fiona y Faia, los perros de María, José Luís y Elena.

Hablamos con nativos que vamos conociendo y nos ofrecemos para ayudar, Brighton, un trabajador del Lola’s, el restaurante de María, José Luís y Elena, quiere montar una granja de broilers, pollo para carne, en su casa ¡Veremos cómo podemos ayudarle!

Hemos visitado dos mercados en el barrio de Chinotimba, Comisa market, donde hay desde ropa hasta altavoces, USBs, smartphones incluso un pequeño restaurante donde comer por un dólar. Hemos comprado una azada y hortalizas en el Old market en Chinotimba.

También hemos visitado un señor que hace plantel donde hemos comprado un romero y un fresal, por 2$ y también un señor de Harare que con su socio de aquí han montado un proto-garden con un sistema hidropónico y todo, con el que cultivan hortalizas que vende a restaurantes.

¡¡Hemos visto las cataratas Victoria!!! ¡¡¡ESPECTACULAR!!!! Y eso que ahora en setiembre no llevan demasiada agua… El caudal desciende hasta la llegada de las primeras lluvias, hacia mediados de noviembre. Un salto de 108 metros del caudaloso Zambeze que hace recordar la fragilidad humana y cuan diminutos somos. A su orilla se aloja el baobab más grande del cono sur de África!

Aquí, a los pies del pequeño baobab

¡Por cierto! Bebemos agua del Zambeze, el mismo que alimenta las cataratas. La María dice que es tan buena que rejuveneceremos, que incluso ¡Nos mejorará el pelo! Con las melenas que llevamos los dos, puede estar bien… Esta agua de camino hacia nuestro vaso pasa dos filtros naturales, primero la arena roja del Kalahari i después una potabilizadora, que quizás ni hace falta… Bebemos todo el día, los 35ºC sumados al 4% de humedad nos hace sentir como si nos secáramos por dentro.

Una arena, la del Kalahari, roja que penetra por todos los poros, tiñe las toallas y las camisetas de rojo y deja la habitación…
Calicata casera
También hemos comenzado a preparar el huerto de casa que nos servirá para hacer pruebas de plantel, con diferentes substratos, las conclusiones intentaremos trasladarlas a los villages.

Tenemos que ser capaces de entender muchas cosas y de aportar alguna idea a la vez ¡Todo un reto! Pero todo el mundo está dispuesto a ayudarnos con nuestras dudas y preguntas.

¡Cualquier cosa, escribirnos por aquí! ¡Iremos escribiendo!

dijous, 15 de setembre del 2016

Un dia


Això és el que queda per a l'inici del tercer capítol d'aquest projecte. Som el Marcos i l'Héctor estudiants d'enginyeria agrícola a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

Teníem ganes de fer la primera entrada d'aquest bonic blog, escrivint aquestes línies ens adonem que falta res per a plantar-nos a Victoria Falls, ja brollen els nervis! Ara mateix som a l'aeroport del Prat, llestos per a embarcar. Arribarem demà cap a les 14.00 desprès de les respectives escales a Londres i Johanesburg.

Esperem poder donar-li continuïtat al bloc durant la nostra estada, ens sembla una via propera i on poder esplaiar-nos a plaer, també tractarem de fer moltes fotos i vídeos. Farem gala del nostre estimat bilingüisme, tant debó es converteixi en trilinguisme! 

En aquesta estada de quatre mesos (16 de setembre to 12 de gener) tractarem de fer planter de tres cultius diferents, síndria, tomàquet i un cultiu de fulla, com l'enciam amb l'objectiu de comparar aquesta tècnica amb la sembra directa que es practica normalment a la zona. I després, a finals de gener arribaran a Zimbabwe dos companys més de l'escola la Natàlia i en Jordi, que s'hi estaran quatre mesos més per a poder avaluar tot el cicle de cultiu.

A priori tenim dues parcel·les, una situada a la que serà casa nostra, a Vila Victoria amb reg per goteig i una segona a Chidobe Matate que no hem trobat als mapes i sense reg, ja us la situarem més endavant. Qui sap si en tindrem més!

Alhora, volem visitar amb els tècnics agrícoles de la zona, els diferents villages de la regió per a veure i entendre com cultiven les natives i nadius i donar un cop de ma en tot el que sigui possible, ja sigui amb gestió de reg, implementant tècniques d'agricultura alternativa, com l'agricultura biodinàmica, la permacultura, o la natural, anem equipats amb bona bibliografia i alguns presents!

Anem escrivint!

Marcos i Héctor

Aproximació del que venen sent les nostres maletes

Esto es lo que queda para el inicio del tercer capítulo de este proyecto. Somos Marcos y Héctor, estudiantes de ingeniería agrícola en la Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

¡Teníamos ganas de hacer nuestra primera entrada en este blog tan bonito! Escribiendo estas lineas nos damos cuenta de lo poco que falta para plantarnos en Victoria Falls ¡Se pueden palpar los nervios! Ahora mismo estamos en el Aeropuerto del Prat listos para embarcar, llegaremos mañana sobre las 14.00, después de las respectivas escalas en Londres y Johanesburgo.

Pretendemos darle continuidad al bloc y escribiros con cierta periodicidad, es un espacio que nos parece cercano y nos permite explayarnos a placer, subiremos vídeos, fotos y todo lo que se nos ocurra. También, como ya habéis visto, haremos gala de nuestro amado bilinguismo ¡Ojalá se convierta en trilinguismo más adelante!

En esta estancia de cuatro meses (16 de setiembre hasta 12 de enero) trataremos de hacer plantel exclusivamente con materiales autóctonos, por darles algún nombre, hablamos de semillas, abonos, etc. Atrás queda la cooperación que lleva a África y a tantos lugares, tecnología que se convierte en inútil cuando falla una bujía. Todo esto con el objetivo de harmonizar una metodología con las costumbres del lugar, pero sobretodo discernir si realmente vale la pena el trabajo que supone el cuidar un plantel, respecto a la siembra directa habitual en la zona.

A priori tendremos dos parcelas, una en la que será nuestra residencia habitual, en Vila Victoria con riego por goteo, todo un privilegio. Y la segunda, el verdadero reto por la ausencia de riego a presión, en Chidobe Matate, un village que ya trataremos de situaros en un mapa. Puede que tengamos alguna más, está por ver...

También queremos visitar con los técnicos agrícolas del lugar todos los villages posibles, para ver i entender como cultivan las nativas y los nativos, más allá de las técnicas como se organizan, quienes son las personas encargadas del cultivo, mujeres mayormente, intentar implicar a las niñas y niños, que vean la agricultura no solo como un medio de subsistencia, que no es poco, si no que aprendan y disfruten. Y ver si seria útil aplicar métodos de agricultura alternativa como la biodinámica ¡Ambición no nos falta!

¡Iremos escribiendo!

Marcos y Héctor



dimarts, 15 de desembre del 2015

UKUTSHISA ! (fa calor !)

Temps era temps quan vam decidir tenir un blog de viatge, una mica més tard vam decidir que sí, esciuriem el blog, al cap d’un temps un altre cop vam decidir cuidar del blog i escriure MÍNIM un cop per setmana. Resultat? Aquí seguim escrivint un mes després de la última entrada!

Hola , que tal? Sí, seguim vives.  Per cert, per als que no ens coneixeu, per als que no ens teniu al facebook: Avui hauriem d’estar aterrant a casa, però fa cinc dies vam renovar el nostre visat. Sembla que Zimbabwe, la seva gent, el projecte, els paisatges…  ens han enganxat i tres mesos no ens semblaven suficients.

Cada dia vivim noves experiències, cada dia aprenem algo més a Zimbabwe, a vegades sobre nosaltres mateixes , a vegades sobre la cultura o la natura local. Hi ha dies molt intensos, altres en que el temps es relentitza.
Un mes de coses per explicar… I per on començar? Són moltes anècdotes acumulades així que aniré resumint començant pel més fresc i algunes presentacions.


Arrel de coneixer artistes de diferents àmbits, hem acabat coneixent , introduint-nos i participant en una associació local amb el nom de Rasta Compassion sota el lema “Let the aged be protected” que es dedica a cuidar de la gent gran resident a la Old people’s home del barri de Chinotimba i del seu entorn. Durant les últimes setmanes participant amb ells hem organitzat un concert amb diferents bandes locals per a recaudació de fons i un esmorzar/dinar posterior,  a la residència amb els calers recaudats on s’han fet donacions als avis i van portar també els nens de l’orfanat. Tot ha sortit sobre rodes acompanyat d’aquest carácter africà alegre i festiu ja que la música i el ball ens ha acompanyat en tot moment.


Dia de neteja de la ciutat 06 de desembre 

6 am : Assamblea a la sortida del Sol el dia de la festa de recaudació per acabar d'organitzar

Aquí podeu trobar fotografíes de les activitats que realitzen:



També vam conèixer la Youth Association, una associació de joves emprenedors que volen millorar la situació dels joves a Victoria Falls, ja que no hi ha medis disponibles per a rebre una formació més allà del que seria la nostra secundària si no marxen a Bulawayo o Harare (ciutats situades a 400 o 700 km respectivament). A més de promocionar l’activitat dels joves ja sigui amb  feina o un “lloc on estar”, provant d’evitar la tendència, sobretot masculina, d’anar al bar i començar a beure (situació molt comú en aquesta zona). Tot just comencen la seva tasca, però van per feina, en els 7 mesos de la seva existencia, han creat una granja a Monde, on crien broilers per a vendre’ls i així financiar les seves activitats. Amb espectatives de fer la nostra aportació al seu projecte tenim pendent treballar amb ells l’hort de la granja. 




Visita a la granja de la Youth Association  


Molt interessant en aquest àmbit què, en la nostra visita a Livingstone ara fa més d’un mes, vam conèixer participants i fundadors de l’ONG Kubuka, que treballa a Zambia financiant i participant en petits projectes locals, i també a Kenya sota el nom de Mas Por ellos. Crec que han sigut ells i la seva feina també part del que ens ha inspirat a l’hora de crear nous llaços entre les comunitats locals que anem coneixent.
Més informació de l’activitat de Kubuka a Zambia:
Més información de l’activitat de Mas Por ellos a Kenya :


Per canviar una miqueta d’aires i veure algo més d’aquesta regió, vam anar a Binga emputjades per la curiositat de veure una competició províncial de balls tradicionals de diferentes escoles, en la qual participaven els nens de l’escola primària de Chinotimba amb els que l’Aurora havia fet contacte assistint a un dels seus assajos.  Van ser moments molt divertits xerrant i jugant amb els més joves.


Nois del grup de la Chinotimba Primary School

 





Per últim i no menys important, el projecte principal. Dic principal perquè és la raó per la qual estem aquí i el que ens obre les portes per a tota la resta d’activitats que estem realitzant. Perquè al final, l’agricultura és part de la societat i tot el que fem en comunitat és també part d’aquest projecte.

Al village, que és el nostre contacte amb l’arrel i origen de les tradicions d’aquesta zona, també el desenvolupament dels cultius sembla que està més lligat a aquest ritme africà , lent però segur. Les plantes avancen, tot i algunes pèrdues per qüestions de disponibilitat d’aigua principalment, tot just comencen a donar fruits.

Per contra a Lupane, ja portem 4 collites de carbassó realitzades, amb clima i condicions diferents de Victoria Falls, sembla que el carbassó és una bona aposta per aquesta época i estem molt contentes amb els resultats de l’assaig.

A Villa Victoria, és un altre cantar. Les pluges aviven tota la fauna de l’entorn , els nematodes, les formigues i els àfids fan notar la seva presencia i el desenvolupament de les síndries sembla estancat, algunes morint, altres subsitint, però sense ápex d’obtenir fruits. Les mongeteres trepen alegres i sembla que donaran bons fruits amb una mica de paciencia. La parcel·la com a part de l’assaig científic i complint protocols ha quedat descartada ja que no ha estat un maneig acurat. Per això s’ha convertit en una parcel·la dedicada totalment a l’experimentació, provant d’augmentar la biodiversitat, plantant flors, aromàtiques, altres hortícoles… També posant a prova tractaments orgànics per a les plagues. 


       

Numalanga & Nomakuku : Qui pot collir carbassons a finals de Novembre ?? 


dilluns, 2 de novembre del 2015

Rest in peace


Today we couldn't see the sunrise , but you've brought us the rain





En moments com aquests sobren les paraules, o potser falten. Hi ha paraules perdudes que han quedat per dir.
Va ser el primer rasta africà que vam conèixer. Real, autèntic.
Músic i compositor dels Big Five, ens ha fet vibrar, ballar i posar la pell de gallina totes les nits que compartiem. Un artista.
Cada dia dedicava el seu somriure d'orella a orella que feia canviar l'humor al instant perquè era inevitable tornar-se'l. Totes les abraçades d'aquest gran home, no només per l'alçada, lleial als seus principis, eren sinceres. Sempre serè, es sentia beneït pel simple fet de viure i només calia preguntar-li com estava per saber-ho.
Un somiador i lluitador pels seus somnis musicals que tenia clar que després de caure no deixaria d'intentar-ho.
Em va dir que l'autèntic amor només existia quan les dues persones es coneixen en detall i que els amics són companys per la vida. Quanta raó!
Amb ell vaig aprendre a sostenir la mà durant llargues converses com acostumen aquí, senyal d'atenció i connexió. Era molt recomfortant.
Tenia la sensació de que d'ell podiem aprendre molt. I, fins i tot amb el seu pas, ho ha fet. Ens anava introduïnt al seu món i ara formarà part de nosaltres.
Ens ha deixat, però la seva música ens recordarà qui era.

I les marimbes sonaran durant tres dies i tres nits.



Sunrise,
You're bless.

dissabte, 31 d’octubre del 2015

Pincellades

Ens tornem a connectar a la xarxa, aterrem a la "civilització" avui variette de vivències, per picotejar!



ENS ALIMENTEM BÉ!


Menjant pa amb tomàquet a Lupane, els primers dies seguint amb les costums de casa. I mica en mica, un matí et preparen Porridge amb sucre i Peanut butter, l’altre pa de motlle industrial amb Peanut butter, un te, unes galetes, Sadza per dinar, Sadza per sopar, Chomolia, Peanut butter més, Peanuts torrats amb sal, Peanuts de totes les formes i colors…
Aquí no passarem gana, segur, estem experiemntant les grans digestions amb la calor fermentadora! tota una aventura ventral! 


















                                                                            Primer plat de Sadza cuinat amb la professional Lucie



Lucie time off ben amortitzat!



LA QUE ES COLA COLA

Triomfes més que la coca cola crec que ja és una frase feta a Catalunya que tothom entén. Doncs a Zimbabwe i el poc que hem vist de Zàmbia la deuen entendre ja. A les botigues de poble sobretot, als supermercats hi ha més varietat de marques, pots comprar:
Fanta, coca cola, bonaqua, schweppes, minute maid, royal mawhey spar - lette no se que també és de la coca cola. I després un parell de marques locals que són el 15% restant del 85% de productes que ofereix la coca cola, i sense voler acabes contribuint a alimentar aquest peix grós, quan la calor t'apreta i t'has oblidat de portar-te de casa l'aigua.

Amb això si suma que la majoria de llocs no tenen sistema de recollida de basura, i menys de recilcatge. Així que hi ha una gran companyia (n'hi ha més però aquesta canta massa) que es dedica a vendre refrescos mega ensucrats i freds que no et treuen la sed, amb un xute de sucre que et desperta al moment, i al cap de poc fa l'efecte contrari, que importa llaunes i plàstics a un país que la majoria de zones no tenen la infrestructura que gestioni aquests residus. Llavors acaben cremant tota la basura que poden, o fan piles, o per encendre el foc i cuinar, deixant un paisatge en el bush on les llaunes i plàstics comencen a ser plantes endogàmiques de la zona.

I l'empresa que dona felicitat a mig món, es despreucupa del impacte que crea la seva presència deixant porqueria per tot arreu i embutxacant-se diners a base de la salut de les persones. Estaria bé una llei que obligués a les empreses a tancar el cicle que obren.
Visca la coca cola..




MOTIVACIÓ 

I entre els guies pensisulars que ens hem anat trobant, genials tots plegats, Iziar, Pak, Paolo, Cèsar, Marta... n'hi ha hagut un que li quedaven ganes de més abans de marxar cap a casa i hem fet trio, amb el Pau!!!
Amb ell, hem conegut el cel del sur, amb més profunditat, hem ballat, hem emputjat la pick up unes 25 vegades per dia que decidiem transportar manure, comprar plantes, material per al garden, hem intercanviat massatges, converses i fotografies, un toc d'aire fresc. Viatger fins la medul·la, cul inquiet encuriosit, creant encantadors teixits!





TRANSPLANTANT A LUPANE!



Les llavors de tomàquet no han germinat, ni a Lupane ni al Village. Ara la idea és tornar a probar-ho en algun lloc on les poguem anar observant dia a dia, creiem que o les hem plantat massa profundes, o al regar amb aquesta sorra de platja la llavor navega. Per això hem transplantat el carbassó que ens ha germinat un 80% i a les parcel·les de tomàquet hem fet sembra directe de mongeta, síndria, i plantarem alls, flors i aromàtiques, per atraure fauna útil i repeler plagues.
I els ingredients són:
reg per goter, un bon mulching de fulles seques recol·lectades del bush i manure de bou amb gallinassa tot ben compostat (a més d'un pesic d'adob químic que se'ls hi va colar al camp abans de que arribèssim)!

divendres, 9 d’octubre del 2015

Impresions

Lupane
Lloc insòlid, sec, i també amb vent.
El vent, que se t’endu les idees i te’n porta d’altres,
Que et reseca la pell i et deshidrata fins l’ànima si no et protegeixes.
Acabem tapades fins el nas
Entenent a la propia pell com viuen els del dessert del Calahari
Recordant les pel·lícules del oest
Sensacions de naturalesa ruda, recollint fulles seques
Fent forats, cultivarem en un lloc àrid
Amb un sol intens, que se’t clava
I es veu, que d’aquí tres mesos, quan ja no hi siguem, será tot verd…
Gaudint d’un paisatge dur, ara el món dels insectes, on sembla que no hi hagi res
Si no t’apropes.
Per aquí per allà, moltes persones, sense saber d’on surten,
Hi ha un carrer de botigues, en una banda només.
Persones, de pell fosca, que ens miren, i jo els miro igual
Pura curiositat de cada detall, per a mi tot és nou, per a ells sembla que també.
Els homes ens saluden, algunes dones també. És fácil iniciar una conversa, també és fácil que et saludin i no parin.

Lupane és un poblet, però més gran que un village, i diferent forma de viure, aquí el menjar de supermercat no sembla de molta qualitat, tot hi que al restaurant et fan una sadza amb verudres reboníssima!