LLEGENDA DELS NYAMI-NYAMI

La nostra aventura aquí a Zimbabwe ens està permetent descobrir, entre d’altres coses, algunes llegendes de la zona. Volem compartir-ne una que ens va captivar des del primer moment. Aquí us la deixem amb la seva prèvia contextualització!

Els Tonga són un grup Bantú procedent de Nigèria que va arribar al sud d’África ara fa uns 2000 anys. Cap al segle XII-XIII es van instal·lar a Zimbabwe a la vora del riu Zambezi, al llarg del Llac Kariba (que va des de Cahora Basa fins a la frontera de Zàmbia- Namíbia –Congo -Angola). Aquest lloc estratègic els permetia disposar d’aigua abundant i d’unes terres fèrtils que els hi proporcionaven bones collites. Aquí van poder observar com el riu creixia i decreixia anualment amb unes fortes variacions de cabal. El cabal màxim podia arribar a ser 30 vegades el cabal mínim!!! Això suposava que en l’època de pluges hi haguessin moltes inundacions. En acabat aquest període però, quan el riu reduïa dràsticament el seu cabal, les terres anteriorment inundades quedaven descobertes i plenes de nous sediments fèrtils molt interessants per les noves plantacions.

Els Tonga, per donar una explicació del creixement del riu, van crear la llegenda dels Nyami-nyami. Aquesta explicava l’existència de dos criatures aquàtiques, un mascle i una femella, que vivien sota una roca submergida al riu Zambezi. Segons ells, quan els Nyami-nyami anaven amunt i avall del riu aquest creixia i quan marxaven, l’aigua baixava. Pensaven que tenien un cos de 3m de diàmetre i una longitud desconeguda. Cap membre del grup gosava apropar-se on vivien ja que hi havia uns remolins molt perillosos i a la vegada temien que els Nyami-nyami s’enfadessin per la seva presència.

Il·lustració d'un dels Nyami-nyami

Els Tonga no adoraven als Nyami-nyami com a divinitats però els hi tenien molt de respecte. Per a ells eren uns éssers protectors que els hi proporcionaven fertilitat als sòls i aliments per a sobreviure.

Quan a l’any 1956 es va decidir construir la presa del Llac Kariba, els Tonga van advertir als homes blancs que aquest mur enmig del riu dificultaria les anades i tornades dels Nyami-nyami: “Són molt forts i tenen molt poder, si s’enfaden per aquesta paret tindrem molts problemes. Aneu en compte! No ho feu!” Però no els hi van fer cas i la presa es va anar construint.

L’any 1958 va ser molt plujós, sobretot a les capçaleres del riu. Quan la presa estava quasi acabada es va produir un fenomen meteorològic molt estrany; un cicló que s’havia format aigües avall de la presa va arribar a la zona de construcció. Va originar unes tempestes brutals durant forces dies amb molta aigua, llamps i trons. Degut a les grans crescudes del riu que es van donar, la cimentació de la presa va fallar i aquesta va caure. Va ser una destrucció de dimensions colossals per a aquella època, doncs en aquell moment era la presa més gran del món. Els equips de rescat (nord americans i alemanys) van tardar quasi 2 mesos en arribar al lloc de l’accident. Diuen que en arribar van veure un paisatge terrible. Tot estava destruït, completament arrasat, amb alguns elefants morts penjats dels arbres i no quedava cap rastre de les persones que estaven construint la presa, ni dels poblats. Tot estava completament anul·lat!

Els Tonga, en veure el desastre, els hi van dir que ja els havien advertit: “Els Nyami-nyami s’han enfadat i han tirat aquesta paret avall”.

Després de la tragèdia, l’existència dels Nyami-nyami va semblar tant evident que el president de Zimbabwe, Ian Smith, va decidir aturar les obres de la presa. A més, va fer construir una capella anglicana a Kariba per tal de que els Déus apaivaguessin la fúria d’aquelles criatures. També els Tonga, per tal de retornar la calma i restablir la simpatia dels Nyami-nyami van fer tota una sèrie d’invocacions als Déus.

Malauradament, al cap d’un temps, es van reprendre les obres de la presa. Però no va ser fins uns anys després que la presa es va acabar i va començar a funcionar. Els Tonga que habitaven a les costes del riu Zambezi van ser desplaçats. Uns van anar a viure al nord de Zàmbia, on van aconseguir terres acceptables i diferents ajudes del govern. Els altres es van instal·lar a la banda de la vall de Zimbabwe, en una zona molt àrida i amb unes terres molt poc fèrtils. Aquests segons encara pensen que en qualsevol moment els Nyami-nyami tornaran a demostrar la seva fúria i tiraran la presa a terra.

I vet aquí gos i vet aquí un gat que la llegenda dels Nyami-nyami s'ha acabat!

Els Nyami-nyami de la sort!

Queralt i Bruna