LLEGENDA DELS NYAMI-NYAMI

La nostra aventura aquí a Zimbabwe ens està permetent descobrir, entre d’altres coses, algunes llegendes de la zona. Volem compartir-ne una que ens va captivar des del primer moment. Aquí us la deixem amb la seva prèvia contextualització!

Els Tonga són un grup Bantú procedent de Nigèria que va arribar al sud d’África ara fa uns 2000 anys. Cap al segle XII-XIII es van instal·lar a Zimbabwe a la vora del riu Zambezi, al llarg del Llac Kariba (que va des de Cahora Basa fins a la frontera de Zàmbia- Namíbia –Congo -Angola). Aquest lloc estratègic els permetia disposar d’aigua abundant i d’unes terres fèrtils que els hi proporcionaven bones collites. Aquí van poder observar com el riu creixia i decreixia anualment amb unes fortes variacions de cabal. El cabal màxim podia arribar a ser 30 vegades el cabal mínim!!! Això suposava que en l’època de pluges hi haguessin moltes inundacions. En acabat aquest període però, quan el riu reduïa dràsticament el seu cabal, les terres anteriorment inundades quedaven descobertes i plenes de nous sediments fèrtils molt interessants per les noves plantacions.

Els Tonga, per donar una explicació del creixement del riu, van crear la llegenda dels Nyami-nyami. Aquesta explicava l’existència de dos criatures aquàtiques, un mascle i una femella, que vivien sota una roca submergida al riu Zambezi. Segons ells, quan els Nyami-nyami anaven amunt i avall del riu aquest creixia i quan marxaven, l’aigua baixava. Pensaven que tenien un cos de 3m de diàmetre i una longitud desconeguda. Cap membre del grup gosava apropar-se on vivien ja que hi havia uns remolins molt perillosos i a la vegada temien que els Nyami-nyami s’enfadessin per la seva presència.

Il·lustració d'un dels Nyami-nyami

Els Tonga no adoraven als Nyami-nyami com a divinitats però els hi tenien molt de respecte. Per a ells eren uns éssers protectors que els hi proporcionaven fertilitat als sòls i aliments per a sobreviure.

Quan a l’any 1956 es va decidir construir la presa del Llac Kariba, els Tonga van advertir als homes blancs que aquest mur enmig del riu dificultaria les anades i tornades dels Nyami-nyami: “Són molt forts i tenen molt poder, si s’enfaden per aquesta paret tindrem molts problemes. Aneu en compte! No ho feu!” Però no els hi van fer cas i la presa es va anar construint.

L’any 1958 va ser molt plujós, sobretot a les capçaleres del riu. Quan la presa estava quasi acabada es va produir un fenomen meteorològic molt estrany; un cicló que s’havia format aigües avall de la presa va arribar a la zona de construcció. Va originar unes tempestes brutals durant forces dies amb molta aigua, llamps i trons. Degut a les grans crescudes del riu que es van donar, la cimentació de la presa va fallar i aquesta va caure. Va ser una destrucció de dimensions colossals per a aquella època, doncs en aquell moment era la presa més gran del món. Els equips de rescat (nord americans i alemanys) van tardar quasi 2 mesos en arribar al lloc de l’accident. Diuen que en arribar van veure un paisatge terrible. Tot estava destruït, completament arrasat, amb alguns elefants morts penjats dels arbres i no quedava cap rastre de les persones que estaven construint la presa, ni dels poblats. Tot estava completament anul·lat!

Els Tonga, en veure el desastre, els hi van dir que ja els havien advertit: “Els Nyami-nyami s’han enfadat i han tirat aquesta paret avall”.

Després de la tragèdia, l’existència dels Nyami-nyami va semblar tant evident que el president de Zimbabwe, Ian Smith, va decidir aturar les obres de la presa. A més, va fer construir una capella anglicana a Kariba per tal de que els Déus apaivaguessin la fúria d’aquelles criatures. També els Tonga, per tal de retornar la calma i restablir la simpatia dels Nyami-nyami van fer tota una sèrie d’invocacions als Déus.

Malauradament, al cap d’un temps, es van reprendre les obres de la presa. Però no va ser fins uns anys després que la presa es va acabar i va començar a funcionar. Els Tonga que habitaven a les costes del riu Zambezi van ser desplaçats. Uns van anar a viure al nord de Zàmbia, on van aconseguir terres acceptables i diferents ajudes del govern. Els altres es van instal·lar a la banda de la vall de Zimbabwe, en una zona molt àrida i amb unes terres molt poc fèrtils. Aquests segons encara pensen que en qualsevol moment els Nyami-nyami tornaran a demostrar la seva fúria i tiraran la presa a terra.

I vet aquí gos i vet aquí un gat que la llegenda dels Nyami-nyami s'ha acabat!

Els Nyami-nyami de la sort!

Queralt i Bruna

Human Wildlife Conflict

Pels agricultors, la defensa dels cultius en front als animals salvatges sempre ha estat un repte. Aquí a Zimbabwe no és diferent, la intensa i extensa vida salvatge fa que sigui indispensable el disseny d’algunes estratègies i mecanismes per actuar, de la manera més respectuosa possible, en front els possibles atacs dels animals.

A KO Mpisi village vam tenir la sort de conèixer a l’Anold, un noi que participa voluntàriament en un programa de protecció de la comunitat envers a la vida salvatge. La seva funció és anar de village en village formant i conscienciant a la gent de la importància de prevenir els atacs dels animals. També ofereix la seva ajuda per gestionar qualsevol atac sobtat que es pugui donar.  La diversitat de fauna és una de les principals riqueses del país, és per això que és de vital importància preservar-la i actuar de manera adequada i el més respectuosa possible amb els animals.

Per facilitar la seva tasca formativa disposa de tres llibrets en els quals té tota la informació dels animals que habiten al país i de les possibles actuacions que es poden dur a terme per resoldre els seus atacs. El primer llibret explica les característiques del conflicte entre l’home i la vida salvatge en diferents aspectes de la comunitat: la gent, els villages, els ramats, la disponibilitat d’aigua i els cultius. El segon llibret explica les característiques de comportament dels animals salvatges i proposa diferents opcions d’actuació en funció de l’aspecte afectat de la comunitat i el nivell d’intervenció que es vulgui aplicar. El tercer llibret conté les diferents solucions que es poden adoptar en cada cas.

Aprofitant aquestes eines, hem buscat diferents solucions preventives per gestionar, a la parcel·la agrícola de Dadani, els atacs de babuins.  Com a possibles solucions hem trobat: posar una tanca elèctrica al perímetre de l’hort, un espantaocells, una serp de plàstic, trossos de plàstic penjant de la tanca... És important anar variant el mecanisme de defensa per tal d’evitar que els babuins descobreixin que no són elements perillosos per ells i perdin la por a entrar dins de la parcel·la.

Una abraçada ben calorosa!! (De 53,4°C per ser exactes)

Bruna i Queralt 

S’OBREN NOUS HORITZONS!

Després d’algunes setmanes… algunes moringues ja comencen a treure el cap! Al tractar-se d’arbres, el procés de creixement es molt lent i llarg així que, amb calma i molta paciència, de mica en mica anem avançant.

Aquesta última setmana però, ens ha sortit un nou projecte molt engrescador i interessant. Es tracta d’una nova col·laboració d’Africa Crece amb l’escola local de formació professional del  barri de Chinotimba (Victoria Falls), Dadani Vocational and Technical College. Aquesta disposa de diferents cursos formatius que permeten que els estudiants adquireixin habilitats i coneixements, tant teòrics com pràctics, per poder entrar, en un futur, al mercat laborar. Disposen de cursos de mecànica, hosteleria, lampisteria, comptabilitat... i ara volen incorporar oficialment un nou curs: el d’agricultura!!! És en aquest punt on entra la nostra col·laboració.

Escola Dadani

Se’ns va demanar que desenvolupéssim diferents propostes agràries que servissin com aprenentatge pràctic dins d’aquest nou curs. Tenint present la importància de plantejar cicles productius auto- sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, hem desenvolupat un projecte que engloba ambdós objectius. Les propostes pensades toquen tant aspectes del cicle productiu de les plantes com de l’ecosistema del cultiu: disseny i desenvolupament d’un hort i d’un hivernacle, generació de compost, potenciació de la biodiversitat de l’entorn, elaboració de fitosanitaris naturals i conscienciació de la importància de dissenyar un sistema de reg més eficient que redueixi el consum desmesurat d’aigua.

Distribució de les parcel·les

La setmana passada vam tenir una reunió amb el director i els professors de l’escola per exposar i debatre les nostres propostes. La trobada va ser molt productiva, vam poder concretar, adaptar i localitzar les diferents activitats agrícoles.

Avui hem donat el tret de sortida del projecte exposant-lo a tot l’alumnat del centre. Estem molt contentes perquè ha tingut molt bona rebuda tant a nivell de professorat com d’estudiants. A més, creiem que aquest projecte encaixa molt bé amb els propòsits de la fundació África Crece de transmetre i assolir una màxima difusió dels coneixements, tècniques i progressos agraris.

Exposant el projecte a més de seixanta alumnes!

¡NUEVOS HORIZONTES A LA VISTA!

Después de algunas semanas… ¡algunas moringas han germinado! Al tratarse de árboles, el proceso de crecimiento es muy largo y lento así que, con tranquilidad y paciencia, poco a poco vamos avanzando.

Esta última semana nos ha salido un nuevo proyecto muy interesante. Se trata de una nueva colaboración de África Crece con la escuela local de formación profesional del barrio de Chinotimba (Victoria Falls), Dadani Vocational and Technical College.

Esta dispone de diferentes cursos formativos que permiten que los estudiantes adquieran habilidades y conocimientos, tanto teóricos como prácticos, para poder entrar, en un futuro, al mundo laboral. Disponen de cursos de mecánica, hostelería, fontanería, contabilidad... y ahora quieren incorporar oficialmente un curso nuevo: ¡¡¡el de agricultura!!! Es aquí donde entra nuestra colaboración.

Se nos pidió que desarrolláramos diferentes propuestas agrarias que sirvieran como aprendizaje práctico dentro de este nuevo curso. Teniendo presente la importancia de plantear ciclos productivos auto-sostenibles y respetuosos con el medio ambiente, hemos desarrollado un proyecto que engloba ambos objetivos. Las propuestas pensadas tocan tanto aspectos del ciclo productivo de las plantas como del ecosistema del cultivo: diseño y desarrollo de un huerto y de un invernadero, generación de compuesto, potenciación de la biodiversidad del entorno, elaboración de fitosanitarios naturales y concienciación de la importancia de diseñar un sistema de riego más eficiente que reduzca el consumo desmesurado de agua.

La semana pasada tuvimos una reunión con el director y los profesores de la escuela para exponer y debatir nuestras propuestas. El encuentro fue muy productivo, pudimos concretar, adaptar y localizar las diferentes actividades agrícolas.

Hoy hemos dado el primer paso del proyecto exponiéndolo a todo el alumnado del centro. Estamos muy contentas porque ha tenido muy buen recibimiento tanto a nivel de profesorado como de estudiantes. Además, creemos que este proyecto encaja muy bien con los propósitos de la fundación África Crece de transmitir y lograr una máxima difusión de los conocimientos, técnicas y progresos agrarios.

NEW HORIZONS!

After few weeks... some moringas have germinated! The growth process is very slow and long so we are progressing little by little.

However, this last week, we have started a very exciting and interesting new project. It is a new collaboration between África Crece and Dadani Vocational and Technical College, a local school of Chinotimba (Victoria Falls). It has wide range of training courses that allow students to acquire skills, both theoretical and practical, for the labor world. They have courses in mechanics, the hospitality sector, plumbing, accounting... and now they want to incorporate a new course: the agriculture one! At this point we start our collaboration.

We developed different agricultural proposals as practical learning for this new course. We have elaborated a project with the objective of designing a self-sustaining and respectful productive cycle with the environment. The proposals involve aspects of the plants’ productive cycle and the garden’s ecosystem.

Last week we had a meeting with the director and the teachers of the school to expose and discuss our proposals. The meeting was very productive; we could adapt and locate the different agricultural activities.

Today we have officially started the project exposing it to all the students of the center. We are very happy because it has had a very good reception from both teachers and students. Moreover, we believe that this project fits very well with the purposes of África Crece Foundation to transmit and achieve the maximum dissemination of knowledge, techniques and agricultural progress.

Exposing the project in front of more than 60 students!

The New Zimbabwe

Efectivament hi ha hagut un cop d'estat. Els golpistes representen encara la filosofía de la revolució anticolonialista, però aparentment també les ganes de "recuperar l’economia del país i acabar amb la corrupció".

Les coses es normalitzen i aquí tothom està content. Hi ha (com és habitual a Àfrica) festes, dances i joia per tot arreu; la gent no es para de felicitar mútuament. L’exemple mundial d’aquesta transició, sense un vidre trencat ni un ull morat, ha estat ja reconegut per països tan "afins" com UK, Sudàfrica i més....

Mnangagawa jurarà el càrrec i ha de formar govern. Aquest restarà així fins les pròximes eleccions, que han de ser abans del setembre de 2018. El discurs de Mnangawa (així es pronuncia) va ser molt bo, centrant el tema en la creació de llocs de treball i la recuperació econòmica, possiblement amb canvis en algunes lleis per permetre incrementar la inversió extrangera.

No s’espera que es calenti res en les eleccions, el poble ha donat sobrades raons i l'actitut del president també.

Una abraçada ben forta!

Ambient de festivitat a Harare - ZBC

THE NEW ZIMBABWE

Efectivamente ha habido un golpe de estado. Los golpistas representan todavía la filosofía de la revolución anticolonialista, pero aparentemente también las ganas de "recuperar la economía del país y acabar con la corrupción".

Las cosas se normalizan y aquí todo el mundo está contento. Hay (cómo es habitual en África) fiestas y danzas por todas partes; la gente no se para de felicitar mutuamente. El ejemplo mundial de esta transición, sin un vidrio roto ni un ojo morado, ha sido ya reconocido por países tan "afines" como UK, Sudáfrica y más.

Mnangagawa jurará el cargo y tiene que formar gobierno. Este restará así hasta las próximas elecciones, que tienen que ser antes de septiembre de 2018. El discurso de Mnangawa (así se pronuncia) fue muy bueno, centrando el tema en la creación de puestos de trabajo y la recuperación económica, posiblemente con cambios en algunas leyes para permitir incrementar la inversión extranjera.

No se espera que se caliente la situación en las elecciones, el pueblo ha dado sobradas razones y la actitud del presidente también.

¡Un abrazo muy fuerte!

Sembrant els fonaments del projecte

Salibonani! Linjani? – Idioma Ndebele (Hola! Com esteu?)

Ja estem netes, pulides i ben descansades! La setmana passada va ser molt intensa i estimulant ja que vam fer la nostra primera estada al Village KO Mpisi, a 14km de Victoria Falls. Aquesta ens va servir per acabar de situar el següent capítol del projecte, poder conèixer a la nostra segona família zimbabwense i descobrir de primera mà el terreny.

El projecte d’enguany està dividit en dues parts. La primera és la creació d’una plantació de Moringas amb la finalitat de generar una capa arbòria que ens proporcioni unes condicions climàtiques interessants per, en un futur, poder plantar-hi hortalisses a sota. Al ser un arbre nutricional i medicinalment molt valuós, els seus fruits i fulles podran ser utilitzats per una gran quantitat de remeis naturals i com alimentació humana per la família.

L'abans i el després del bancal on vam sembrar les Moringues

Per altra banda, també s’implantarà una associació de cultius de blat de moro i mongeta amb llavors locals. Aquesta associació permetrà augmentar les produccions de blat de moro gràcies a les interaccions que es donen entre ambdues espècies.

Però pas a pas! Aquesta setmana ens hem dedicat a sembrar les llavors de Moringa i a preparar el llit de sembra. Es diu ràpid però el terreny té aproximadament 700m² i aquí no disposem de tecnologia agrícola punta! Així que tot el procés ha estat manual. Per sort, hem tingut moltes mans de voluntaris que ens han ajudat. El village s’està reinventant i modernitzant i des de l’any passat acullen a gent d’arreu del món com a voluntaris. Aquests poden experimentar, conèixer i participar de la vida rural d’aquí. Si algú que ens llegeix s’engresca a explorar aquest món, els podeu trobar a Workaway.info!

Evolució del futur terreny de plantació

El súper equip de treball!

SEMBRANDO LOS FONAMENTOS DEL PROYECTO

Salibonani! Linjani? – Idioma Ndebele (¡Hola! ¿Cómo estáis?)

¡Ya estamos limpias y bien descansadas! La semana pasada fue muy intensa y estimulante ya  que hicimos nuestra primera estancia al Village KO Mpisi, a 14km de Victoria Falls. Ésta nos sirvió para acabar de situar el siguiente capítulo del proyecto, poder conocer a nuestra segunda familia zimbabwense y descubrir de primera mano el terreno.

El proyecto de este año está dividido en dos partes. La primera es la creación de una plantación de Moringas con el fin de generar una capa arbórea que nos proporcione unas condiciones climáticas interesantes por, en un futuro, poder plantar hortalizas debajo. Al ser un árbol nutricional y medicinalmente muy valioso, sus frutos y hojas podrán ser utilizados por una gran cantidad de remedios naturales y como alimento para la familia.

Por otro lado, también se implantará una asociación de cultivos de maíz y judía con semillas locales. Esta asociación permitirá aumentar las producciones de maíz gracias a las interacciones que se dan entre ambas especies.

¡Pero paso a paso! Esta semana nos hemos dedicado a sembrar las semillas de Moringa y a preparar el terreno dónde las vamos a plantar en un futuro. Se dice rápido pero el terreno tiene aproximadamente 700m² y aquí no disponemos de tecnología agrícola punta, así que todo el proceso ha sido manual. Por suerte, hemos tenido muchas manos de voluntarios que nos han ayudado. El village se está reinventando y modernizando y desde el año pasado acogen a gente de todo el mundo como voluntarios. Estos pueden experimentar, conocer y participar de la vida rural de aquí. Si alguien que nos lee se anima a explorar este mundo, los podéis encontrar a Workaway.info!

Salibonani! Linjani? –Ndebele language (Helo! How are you?)

We are already cleaned and well rested! The past week was very intense and stimulating, we did our first stay at KO Mpisi Village, 14km from Victoria Falls. These days were useful for the situation of the following chapter of the project, meet our second zimbabwense family and discover the terrain firsthand.

The project of this year is divided in two parts. The first one is the creation of a plantation of Moringas with the aim of generating an arborescent layer that provide us some interesting climatic conditions for, in a future, plant vegetables below. As it is a nutritional and medicinally very valuable tree, its fruits and leaves could be used for a big quantity of natural remedies and human diet for the family.

Secondly, we will also implant a crop’s association of corn and beans with local seeds. This association will allow increasing the productions of corn due to the interactions between both species.

But step by step! During this week we have sowed the Moringa’s seeds and prepared the sowing’s bed. It is fast to say but the terrain has roughly 700m² and here we do not have tip agricultural technology! All the process has been done manually. Luckily, we have had so many volunteers’ hands that have helped us. The village is getting renewed and modernized and since the past year, they receive people from all over of the world as volunteers. These can know and take part of the rural life from here. If somebody that reads us wants to explore this world, you can find them in the Workaway.info!

Queralt i Bruna

Inici de la immersió

Aquí comença un nou capítol d’aquest projecte. Som la Bruna i la Queralt, dues estudiants d’enginyeria Agroambiental i Agrícola respectivament, a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Vam arribar a Victoria Falls el dilluns i ja estem completament instal·lades. Tot i així, seguim aclimatant-nos al sol i al calor de Zimbabwe. Amb aquests quatre dies hem pogut tenir un primer contacte amb la gent i l'entorn que ens acompanyaran aquests pròxims tres mesos.

Descobrint la zona! Us presentem el Big tree!!

En la nostra estada tractarem d’establir un cultiu de moringas (arbre molt important nutricional i medicinalment) i seguirem amb la provatura de l’associació de blat de moro- lleguminosa que iniciaren en Marcos i l’Héctor. L'emplaçament del projecte es troba a KO Mpisi a uns 14 Km de Victoria Falls. A més a més, seguirem amb la recerca de noves llavors i tècniques de cultiu als villages de la zona i a la gent local d’aquí.

La setmana que ve farem una visita i una primera presa de contacte del village i de la parcel·la on farem la futura plantació. Ja us anirem informant de com avança tot! Això sí, anem ben preparades cap el village! La Lucy, una local, ens ha ensenyat com menjar Sadza, un plat típic i tòpic de la zona. Aquest l'hem acompanyat amb Bream, un peix del riu Zambezi.  

INICIO DE LA INMERSIÓN

Aquí empieza un nuevo capítulo de este proyecto. Somos Bruna y Queralt, dos estudiantes de ingeniería Agroambiental y Agrícola respectivamente, de la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona.

Llegamos a Victoria Falls el lunes y ya estamos completamente instaladas. Aún así, seguimos aclimatándonos al sol y al calor de Zimbabwe. Con estos cuatro días hemos podido tener un primer contacto con la gente y el entorno que nos acompañarán estos próximos tres meses.

En nuestra estancia trataremos de establecer un cultivo de moringas (árbol muy importante nutricional y medicinalmente) y seguiremos con la prueba de la asociación de maíz- leguminosa que iniciaron en Marcos y Héctor. El emplazamiento del proyecto se encuentra a KO Mpisi a unos 14 Km de Victoria Falls. Además, seguiremos con la investigación de nuevas semillas y técnicas de cultivo a los villages de la zona y a la gente local de aquí.

La semana que viene haremos una visita y una primera toma de contacto con el village. ¡Ya os iremos informando de cómo avanza todo! Eso sí, vamos bien preparadas para el village! Lucy, una local, nos ha enseñado como comer Sadza, un plato típico y tópico de la zona. Este lo hemos acompañado con Bream, un pescado del río Zambezi.

Sadza amb Bream. Deliciós!

Queralt i Bruna

Queda poco

Nos queda menos de un mes por estos lares. Estamos concentrados en el proyecto pero se hace inevitable empezar a pensar en la vuelta a la península, se suman ya a las respectivas listas aspiraciones tan nobles como ponerse las pilas con el inglés, empezar cuanto antes el trabajo de fin de grado, enviar mails para conseguir un trabajo de verano, etc, etc.

Desde la última entrada, hemos vuelto a pasar por Lupane y Bulawayo para estudiar unas muestras de los suelos de KO Mpisi y KO Swazi. Esta entrada tendría que haber sido publicada hace un mes, pero hemos pasado una larga temporada sin wifi en casa...

Un trocito de la calle principal de Lupane

Como dijimos hace ya tiempo, estamos preocupados por la salinidad que acaba con la ya de por si escasa fertilidad de estos suelos, volviéndolos incultivables durante varios años consecutivos. 

A priori esto no debería ocurrir, ya que el gran tamaño de las partículas de arena del desierto del Kalahari, propicia una percolación adecuada, excesiva incluso, es decir las sales que, en altas concentraciones, impiden la óptima absorción agua al encontrarse en los estratos superficiales del suelo, sean arrastradas, gracias a la acción del agua de lluvia, hacía capas más profundas, donde no perjudican al cultivo.

Con el tiempo, y esto pasa en la gran mayoría de suelos del mundo, estas sales vuelven a subir por la acción del cultivo y es que la raíz al absorber agua, arrastra de vuelta estas moléculas perjudiciales, hacía la superficie de nuevo y el efecto fitotóxico reaparece.

Es por esto que decidimos comparar la concentración de sales, mediante el estudio de la conductividad eléctrica del suelo, tomando una primera muestra al inicio de la temporada de lluvias (octubre-noviembre) y una segunda en marzo-abril cuando concluye normalmente dicha estación. Dependiendo de los resultados obtenidos al final de la estancia de Jordi y Natalia, decidiremos si hace falta intervenir o no.

Esto que suena tan interesante, y verdaderamente lo es, supuso un esfuerzo inimaginable en nuestro continente. Concretamente, 16 horas de autobús en dos días, con una compañía que acaba con tu sistema nervioso mediante el bombardeo incesante con música tradicional y religiosa del país. El problema de la música folklórica allá donde vayas, es que se basa en el principio de repetición. Repetir estrofas, estribillos, melodías…

Ni que decir tiene el alivio que supone cuando cae alguna de Celine Dyon, y no es que esta señora sea santo de mi devoción... ¡Pero que gusto! Aun desconociendo el significado de lo que has escuchado, luego te ves en un laboratorio cantando en Shona-inventado…

En primer lugar nos dirigimos a la Lupane State University, quienes carecían del equipo necesario para estudiar la conductividad eléctrica del suelo, así que, acompañados de Mr. Lucky un técnico de laboratorio-profesor, la mañana siguiente pusimos rumbo hacía Bulawayo, otras cuatro horas de autobús, una pateada de una hora y un taxi con capacidad para doce en el que íbamos, veintiuna personas nos llevaron hasta la “School of Mines” la escuela de minería (privada) más prestigiosa del Sud de África. Zimbabwe un país de riqueza mineral incalculable sin explotar, que forma a buenos ingenierxs que tienen que emigrar a Zambia o Botswana, una pena ¿Les suena de algo? A mí sí.

Laboratorio de School of Mines de Bulawayo

Diluimos 50g de muestra en 50 mL de agua destilada

Agitamos durante 5min la mezcla

Y medimos la conductividad eléctrica

Una espera de algo menos de una hora en la que nos volvimos en la principal atracción del autobús, poco frecuentado por blancos al parecer… Tuvimos la oportunidad de comprar relojes, baterías portátiles, mangos, patatas fritas, huevos duros, gafas de sol, cinturón, bollos diversos, mazorcas de maíz de Zambia, todo tipo de bebidas y refrescos. Nos atrevimos a probar una bebida nacional hecha con maíz el “Maheu” hay de diversos sabores, sorgo, banana, chocolate… Está bueno si te lo dan bien fresco además, alimenta cantidad.

Con los resultados bajo el brazo, volvimos al desértico campus de la universidad de Lupane. Desértico porque lxs alumnxs acabaron el curso a mediados de noviembre y hasta mediados de enero gozan de vacaciones. Desértico también por su angosta localización que desagrada a más de uno y de una.

En el laboratorio tratamos de analizar unas muestras de suelo con tal de identificar posibles especies de nematodos, una plaga bastante presente sobretodo en KO Mpisi, donde vamos a probar el ensayo de biofumigación con crucíferas.