Ngiyabonga Zimbabwe!

Toda la cosecha de pepinos y judías verdes que se consiguió se vendió a los profesores de la escuela y los beneficios que se obtuvieron están destinados a la compra de nuevas semillas para empezar el nuevo ciclo de cultivo.  Con todo cosechado, una de las últimas tareas que tuvimos en el huerto fue la de volver a aplanar el terreno y descompactarlo para seguidamente aplicar manure y compost con la finalidad de mejorar la calidad del suelo ya que la lixiviación de nutrientes que sufren las tierras debido a las fuertes lluvias es muy elevada.

El nuevo curso de agricultura que se está creando tiene como fecha de inicio el mes de octubre de este año con la llegada de los nuevos voluntarios de la UPC. Las clases las impartirán los voluntarios de la UPC, los voluntarios de la Lupane State University y el profesor de agricultura de Dadani School. Para este curso de 8 meses hemos redactado el temario de las 11 asignaturas que se impartirán, entre ellas están la protección de cultivos, degradación de suelos, producción animal, las clases tendrán una duración de 4 horas al día durante 5 días a la semana, todas las asignaturas tienen contenido teórico y práctico. Para llevar a cabo las prácticas se utilizará el terreno que se ha ocupado en esta etapa del proyecto y la intención es dar uso a la otra parcela que hay disponible, se tiene pensado que las prácticas también incluyan salidas a Lupane para que los alumnos tengan un primer contacto con el material de laboratorio, salidas a explotaciones en las zona ...

También nos hemos encargado del presupuesto, aunque ha quedado pendiente acordar cuales serán las tasas que tendrán que pagar los alumnos. Debido a la proximidad de las elecciones la publicidad por radio, televisión... está limitada a las campañas electorales por lo que hasta la realización de estas la promoción de este nuevo curso deberá hacerse boca a boca entre los habitantes de Victoria Falls.

Fue difícil decir adiós a este maravilloso país, despedirse de su gente, de sus sabanas, de sus ríos,de sus atardeceres, de su energía…

Estos tres meses nos han regalado mil y una aventuras, días tan increíbles que son difíciles de explicar a alguien que no lo ha vivido.

Solo nos queda dar las gracias por haber podido participar en este proyecto que poco a poco va tomando forma, que nos ha permitido experimentar otra parte del mundo y enriquecernos con su cultura.

Ngiyabonga Zimbabwe!

Xavi y Natalia
___________________________________________

Tota la collita de cogombres i mongetes que es va aconseguir es va vendre als professors de l'escola, els beneficis que es van obtenir estan destinats a la compra de noves llavors per començar el nou cicle de cultiu. Amb tot collit, una de les últimes tasques que vam tenir a l'hort va ser la de tornar a aplanar el terreny i descompactar per seguidament aplicar manure i compost amb la finalitat de millorar la qualitat del sòl ja que la lixiviació de nutrients que pateixen les terres a causa a les fortes pluges és molt elevada.

El nou curs d'agricultura que s'està creant té com a data d'inici el mes d'octubre d'aquest any amb l'arribada dels nous voluntaris de la UPC. Les classes les impartiran els voluntaris de la UPC, els voluntaris de la Lupane State University i el professor d'agricultura de Dadani School. Per a aquest curs de 8 mesos hem redactat el temari de les 11 assignatures que s'impartiran, entre elles hi ha la protecció de cultius, degradació de sòls, producció animal... les classes tindran una durada de 4 hores al dia durant 5 dies a la setmana, totes les assignatures tenen contingut teòric i pràctic. Per dur a terme les pràctiques s'utilitzarà el terreny que s'ha ocupat en aquesta etapa del projecte i la intenció és donar ús a l'altra parcel·la que hi ha disponible, es té pensat que les pràctiques també incloguin sortides a Lupane perquè els alumnes tinguin un primer contacte amb el material de laboratori, sortides a explotacions en la zona ...

També ens hem encarregat del pressupost, tot i que ha quedat pendent acordar quines seran les taxes que hauran de pagar els alumnes. A causa de la proximitat de les eleccions la publicitat per ràdio, televisió... està limitada a les campanyes electorals de manera que fins a la realització d'aquestes la promoció d'aquest nou curs s'ha de fer boca a boca entre els habitants de Victoria Falls.

Va ser difícil dir adéu a aquest meravellós país, acomiadar-se de la seva gent, de les seves sabanes, dels seus rius, dels seus capvespres, de la seva energia ...

Aquests tres mesos ens han regalat mil i una aventures, dies tan increïbles que són difícils d'explicar a algú que no l'ha viscut.

Només ens queda donar les gràcies per haver pogut participar en aquest projecte que a poc a poc va prenent forma, que ens ha permès experimentar una altra part del món i enriquir-nos amb la seva cultura.

Ngiyabonga Zimbabwe!


Xavi i Natalia

Primeros frutos

¡Por fin vemos los primeros frutos! Calabazas y pepinos son los primeros en comenzar a crecer.

Las vainas de los guisantes serán pequeñas ya que las plantamos demasiado tarde. Todas las terrazas ya están plantadas y ahora solo queda esperar que las últimas lluvias de la temporada no causen ningún daño como el que provocaron semanas atrás que nos obligaron a rehacer muchas de las lineas.

Ahora comenzamos a estar preocupados por los frutos ya que los babuinos no tardaran en hacer acto de presencia por el huerto, por ello estamos intentando conseguir una valla que proteja la parcela aunque este no seria un método totalmente fiable ¡Estos animales entran por donde quieren!

Muchos nos han comentado que los babuinos odian el olor a pimiento picante así que probaremos de plantar algunas plantas en lugares estratégicos para ahuyentarlos. 

Por otro lado desgraciadamente se empiezan a ver los primeros síntomas de enfermedades y plagas; dejaremos el control químico como última opción aunque el profesor de agricultura cree en el camino más fácil, es decir, aplicar pesticidas. 

La semana santa ya ha empezado y después de esta le siguen las vacaciones. El calendario académico que aquí se sigue es de tres meses de clases y un mes de vacaciones, por lo que este mes de abril el colegio seguirá abierto pero para realizar clases voluntarias que servirán como repaso para los alumnos que así lo deseen.

Este mes también se realizó una reunión muy prometedora entre Dadani School, Lupane State University (LSU) y África crece, en la que se acordó la creación de un nuevo curso de agricultura de 8 meses que se impartirá en las infraestructuras de Dadani a partir de octubre de este mismo año con la ayuda de alumnos voluntarios procedentes de la UPC y de la LSU, este irá destinado a todo aquel que quiera desarrollar sus habilidades en el ámbito agrícola, y se podrá conceder un diploma certificado por la LSU. El objetivo de este curso es el de aportar conocimientos técnicos y prácticos para poder desarrollar su propia agricultura de subsistencia, empezar a trabajar en el sector o obtener unos conocimientos previos a la universidad para los que quieran continuar con sus estudios.

Xavi y Natalia

________________________________

Primers fruits

Per fi veiem els primers fruits! Carbasses i cogombres son els primers  en començar a créixer. Les beines dels pèsols seran petites ja que les vam plantar massa tard. Totes les terrasses ja estan plantades i ara només queda esperar que les darreres pluges de la temporada no provoquin danys com els que van provocar setmanes enrere que ens van obligar a refer moltes de les línies.

Ara comencem a estar preocupats pels fruits ja que els babuins no trigaran en fer acte de presència a l'hort, per això estem intentant aconseguir una reixa que protegeixi la parcel·la encara que aquest no és un mètode 100% fiable, ja que aquests animals entren per on volen!

Molta gent local ha comentat que els babuins odien l'olor a pebre picant així que provarem de plantar algunes plantes en llocs estratègics per fer-los fugir.

Per altra banda, desgraciadament es comencen a veure els primers símptomes de malalties i plagues; deixarem el control químic com a darrera opció encara que el professor d'agricultura creu en el camí més fàcil, és a dir, l'aplicació de pesticides.

La setmana santa ha començat i tot seguit venen les vacances. El calendari acadèmic que aquí es segueix és de tres mesos de classes i un mes de vacances, per tant aquest mes d'abril l'escola seguirà oberta però per realitzar classes voluntàries que serviran a la vegada com a repàs per als alumnes que així ho desitgin.

Aquest mes també s'ha realitzat una reunió amb bones expectatives entre Dadani School, la Lupane State University (LSU) i Africa crece, en la que es va decidir la creació d'un nou curs d'agricultura de 8 mesos que es realitzarà a les infraestructures de Dadani a partir d'octubre d'aquest mateix any amb l'ajuda d'alumnes voluntaris procedents de la UPC i de la LSU, aquest anirà destinat a tot aquell que vulgui desenvolupar les seves habilitats en l'àmbit agrícola, i es podrà concedir un diploma certificat per la LSU. L'objectiu d'aquest curs és el d'aportar coneixements tècnics i pràctics per a poder desenvolupar la seva pròpia agricultura de subsistència, començar a treballar en el sector o obtenir els coneixements previs a la universitat per els que vulguin continuar amb els estudis.

Xavi i Natalia

Això continua!

Amb l’acomiadament de les nostres companyes, iniciem la nostra etapa en aquest projecte.

El Club continua avançant a bon ritme, aquestes darreres setmanes hem aconseguit preparar el terreny per iniciar la plantació en la majoria de les terrasses. Els estudiants han après a realitzar els cavallons, útils per reduir l’erosió del terreny causada per la pendent de la parcel·la i de les fortes pluges que es produeixen en aquesta època de l’any; també s’ha treballat amb la importància d’aplicar compost al sòl per augmentar la matèria orgànica i nutrients. Per altra banda, hem aplicat un encoixinat “mulching” en algunes de les files com a mesura de protecció contra l’erosió que realitzen les gotes de pluja, a més d’altres avantatges com la reducció del creixement de males herbes, la retenció de la humitat la protecció de les arrels contra canvis de temperatura.

Tot sembla que funcionarà correctament sempre i quan les fortes pluges combinades amb la intensa insolació permetin el correcte creixement, (aquests darrers dies hem patit algunes baixes per les pluges). 

Encara que hem anat plantant bastant, continuem fent planter per acabar d’omplir les diferents parcel·les que hauran de mantenir els grups d’estudiants i consecutivament estar preparats per després poder aplicar un sistema de rotació cultius. D’altres cultius s’han implantat per sembra directa com la pastanaga i les mongetes.

Paral·lelament hem estat preparant l’estructura del dipòsit que s’utilitzarà quan l’aigua municipal no arribi amb la pressió suficient o simplement no estigui disponible.

Per a fer-ho s’ha aplanat el terreny a la part més alta i després de cercar intensivament per l’escola hem trobat totes les peces que ens serviran per l’estructura. Amb l’ajuda de’n Romeo (professor d’agricultura de l’escola) i altres treballadors de l’escola es van poder clavar les potes amb ciment al terra i soldar l’estructura; ara estem a l’espera de trobar els mecanismes per poder tallar unes peces que ens aportaran més rigidesa a l’estructura ja que no comptem amb eines adequades, però tenim temps ja que les plantes estan ben regades gràcies a l’època de pluges.

Pel sistema de reg comptem amb uns tubs de goters que l’escola guardava des de feia temps. Aquestes es podran omplir tant pel dipòsit com per l’aigua municipal. Després d’una primera prova, sabem que ens esperen algunes jornades ajuntant tubs, retallant parts rossegades per algun animal i també desembossant alguns dels forats de goters.

Ja per acabar també hem començat amb la sembra de “moringas”, un arbre molt interessant pels diversos usos tant nutritius com medicinals, en tenim bastants germinant i alguns ja ho han fet i seran repartits entre l’escola al costat de l’hort i entre el KO Mpisi Village, on esperem tornar a visitar i ajudar d’aquí poc.

Natalia i Xavi

________________________

¡Esto continua!

Con la despedida de nuestras compañeras, iniciamos nuestra etapa en este proyecto.

El Club continúa avanzando a buen ritmo, estas últimas semanas hemos conseguido preparar el terreno para iniciar la plantación en la mayoría de las terrazas. Los estudiantes han aprendido a realizar caballones, útiles para reducir la erosión del terreno a causa de la pendiente de la parcela y de las fuertes lluvias que se están produciendo en esta época del año; también se ha trabajado con la importancia de aplicar compost al suelo para aumentar la materia orgánica y nutrientes. Por otro lado hemos aplicado un acolchado “mulching” en alguna de las filas como medida contra la erosión que realizan las gotas de lluvia, además de otras ventajas como la reducción del crecimiento de malas hierbas, la retención de humedad y la protección de las raíces contra cambios bruscos de temperatura.

Todo parece que funcionará correctamente siempre y cuando las fuertes lluvias combinadas con la intensa insolación nos permitan el correcto crecimiento, (estos últimos días hemos sufrido algunas bajas por las lluvias)

Paralelamente hemos estado preparando la estructura del depósito que se utilizará cuando el agua de la municipalidad no tenga suficiente presión o no esté disponible.

Para ello se ha allanado el terreno en la parte más alta y después de una búsqueda intensiva por la escuela hemos encontrado lo que serán todas las piezas de la nueva estructura. Con la ayuda de Romeo (profesor de agricultura del colegio) y otros trabajadores de la escuela se pudo fijar las patas con cemento en el suelo y soldar todos los hierros; ahora nos encontramos a la espera de una solución para poder cortar unas nuevas piezas que den más rigidez a la estructura ya que no contamos con herramientas adecuadas, pero no corre prisa ya que las plantas están bien regadas gracias a la época en la que nos encontramos.

Para el sistema de riego contamos con unas tuberías de goteo que la escuela guardaba desde hace tiempo. Estas podrán ser alimentadas tanto por el depósito como por el agua municipal. Después de una primera prueba, sabemos que nos esperan largas tardes uniendo tuberías, recortando partes comidas por algún animal y sobretodo desatascando algunos de los agujeros de goteo.

Ya para acabar también hemos empezado con la siembra de moringas, un árbol muy interesante por sus diversos usos tanto alimenticios como medicinales, tenemos bastantes germinando y estas se repartirán entre la escuela junto al huerto y entre el KO Mpisi village, donde esperamos volver a visitar y ayudar pronto.

Natalia y Xavi

ÉS L'HORA DELS ADÉUS

Amb molta tristesa i melancolia escrivim les nostres últimes línies en aquest blog. La magnífica estada a Zimbabwe ha arribat a la seva fi així que, ben abrigades, ja estem preparades per viure en terres hivernals! Esperem no pelar-nos de fred… penseu que a 20 graus ja ens posavem el jerseiet!

En aquest post ens volem acomiadar de vosaltres, presentar-vos els nous voluntaris que seguiran amb el projecte i fer una petita valoració de l’experiència.

Els dos nous voluntaris, en Xavi i la Natàlia, van arribar el 27 de Gener a Victòria Falls. Aprofitant els seus primers dies d’adaptació, els vam portar a fer una mica de turisme per la zona perquè es comencessin a familiaritzar amb els diferents racons de la Town. Paral·lelament, els hem anat posant al dia del projecte; tot els processos que hem seguit i el punt en què ens trobem ara. També han començat a participar activament amb el Club. És fantàstic perquè hi estan aportant aire fresc i energies renovades. Així que podem marxar ben tranquil·les que el projecte es troba en molt bones mans!

Equip dels super voluntaris amb en Christopher Tennyson Ndlovu, director de l'escola Dadani.

Ens sentim molt afortunades i orgulloses d’haver pogut participar i aportar el nostre petit granet de sorra en aquest projecte. Amb aquest hem après què suposa arrencar un projecte des de zero, a adaptar-nos i saber gestionar les adversitats que se’ns presenten i a coordinar i mantenir motivat a un grup d’estudiants adolescents. 

Alumnes del Club d'agricultura.

Primers responsables seriosos del Club!

Fent una retrospectiva des de la nostra arribada podem dir que ens sentim unes persones una mica més construïdes. Tres mesos no són res però a la vegada són més que suficients per a què passin moltes coses. Hem viscut el dia a dia d’una realitat completament diferent a la nostra que ens ha permès créixer com a persones, canviar la nostra manera de fer i de veure les coses (aquí el nostre sentit comú és el menys comú de tots!) i a l’hora reafirmar-nos en allò que som i que volem ser. Realment som molt afortunades d’haver tingut la oportunitat de viure aquesta experiència i poder gaudir d’aquest entorn, de la gent i la seva filosofia de vida, d’una cultura tant diferent a la nostra... Al llarg de l’estada també hem pogut reflexionar molt sobre conceptes com el temps, el present i el futur, l’esforç i la paciència, la bondat i l’amistat… tenim tantes coses a aprendre d’aquí! 

Gràcies per tant Zimbabwe! Dins de la nostra motxilla sempre tindrem uns records boníssims i grans lliçons de vida d’aquesta terra. 

Hi ha una llegenda que diu que si abraces a un baobab, tornaràs a Àfrica. Nosaltres ho hem fet així que… A REVEURE!!!

Abraçant un Baobab majestuós.

Queralt i Bruna

Descobrint nous racons de Zimbabwe

Avui volem compartir una experiència preciosa que vam viure a Binga el cap de setmana del 20 de gener. Aquest és un poble situat al costat del Llac Kariba i es troba a uns 400 km de Victoria Falls. El viatge amb cotxe va ser força feixuc però l’experiència va valdre molt la pena! 

L’objectiu de la nostra visita, a part de descobrir una altra zona de Zimbabwe, era visitar i conèixer l’orfenat Sunrise’s Children Home. Aquest orfenat es va construir al 2012 per la ONG Manos Unidas i actualment està subvencionat per entitats com: Foundation Lola’s Kinder, la Diputació de Còrdova i Amigos de Zimbabwe. El centre es va obrir el Maig de 2014 i està dirigit per una congregació de monges misioneres. Entre elles hi ha la Lola Pérez, una cordovesa que viu aquí a Zimbabwe des del 1982. Va ser arrel d’ella que vam conèixer aquest fantàstic projecte.

Panoràmica de l'orfenat.

L’orfenat acull infants i joves d’edats molts diverses. Actualment hi ha 14 nens d’entre 1 any i mig i 18 anys amb unes situacions personals molt variades; alguns són orfes o els seus familiars no se n’han pogut fer càrrrec i d’altres han patit maltractaments i abusos sexuals per part d’algun familiar. Tot i aquestes realitats tant dures, la tasca que fan les monges amb i per aquests nens és molt lloable. Ens va sorprendre molt l’ambient que han aconseguit crear a la casa, s’hi respira tanta tranquil·litat, harmonia i amor… és una atmosfera fantàstica per criar i educar a la mainada. A més, tot i ser una família nombrosa, s’organitzen molt bé i es distribueixen les feines entre tots. Des dels més petits fins als més grans participen molt activament i amb molta iniciativa en el dia a dia de la casa. 

A part de conviure amb aquesta gran família, vam poder visitar l’escola de primària on estudien els infants. Aquesta ofereix formació a més de 700 alumnes i disposa d’un gran nombre d’aules, d’un hort, d’un gran pati i fins i tot d’alguns espais exteriors acondicionats per fer-hi classes “a la fresca”.

Escola de Binga.

L’últim dia de la nostra estada Binga vam tenir la gran sort de poder presenciar la missa del poble. Va ser un moment molt màgic, ple de festivitat i joia on vam gaudir d’autèntics càntics i balls africans. Va ser molt emocionant poder sentir l’energia i la passió que es respirava a l’església. 

Aquesta és la preciosa església de Binga.
Té un estil similar als "Huts" dels villages però amb una estructura més complexa.

Després d’aquest acte ens vam acomiadar de la gent i… cap a Victòria Falls hi falta gent!

Estem molt contentes d’haver tingut la oportunitat de visitar aquest lloc. Va ser un cap de setmana molt interessant i enriquidor en el qual vam poder conèixer noves realitats d’aquest fantàstic país.

Queralt i Bruna

PROJECTE EN MARXA!

Les bases del projecte de mica en mica comencen a agafar forma. Ens ha costat força començar a palpar els primers resultats doncs l’organització del projecte s’ha hagut d’anar definint i redefinint per ajustar-la, de la manera més acurada possible, a les necessitats de l’escola. Tot i aquest handicap, estem molt contentes! Ja ho diuen que la millor manera d’aprendre és trobar-se amb dificultats i limitacions i saber ensortir-se’n! Creiem que el camí que ens ha portat fins aquí ha fet que el projecte agafi més solidesa.

En aquest post us volem explicar una mica el camí que hem recorregut i en quin punt ens trobem ara.

En els primers contactes amb l’escola i la direcció del centre vam entendre que Dadani School es dedicava única i exclusivament a impartir cursos de formació professional. Així doncs, vam creure que volien la nostra col·laboració i ajuda per dissenyar i executar un nou curs d’agricultura.

Més tard vam saber que també imparteixen secundària i que el projecte el volien destinar a la part pràctica de l’assignatura obligatòria d’agricultura que donen a tots els cursos d’ESO. Malgrat canviés el grup de persones a qui anava dirigida la formació, el projecte continuava mantenint el seu principal objectiu: transmetre i assolir la màxima difusió possible dels coneixements, tècniques i progressos agraris.

Coordinar els 80 alumnes de l’escola no va ser fàcil. Tot i així, amb els últims dies de curs escolar (aquí  les classes s’imparteixen de Gener a Desembre on cada tres mesos tenen un mes de vacances) es va aconseguir netejar el terreny i delimitar les terrasses. Malgrat es va voler organitzar els estudiants perquè, un cop començades les vacances de Nadal, seguissin venint alguns dies per continuar avançant amb el projecte, l’assistència va ser baixa i només es van poder arribar a fer dues terrasses de la parcel·la A.

Imatge aèria de l'escola i la localització de les parcel·les.

A principis de gener vam tenir una reunió amb el director de l'escola per revisar com estava evolucionant el projecte i per traçar les noves línies de funcionament del curs 2018. Es va revisar la feina feta fins llavors i com s’havia gestionat. Un dels dos aspectes més importants de la trobada va ser arribar a la conclusió que treballar amb grups tant grans no era pedagògicament pràctic. L’altre va ser que, per assegurar una bona organització i desenvolupament del projecte, es necessitava definir bé l’estructura del grup de treball.

Per resoldre la primera qüestió es va decidir que enlloc d’impartir les activitats agràries a tots els cursos de secundària es crearia un Club extraescolar. D’aquesta manera l’activitat seria voluntària i es podria constituir un grup de treball més motivat i compromès amb el projecte. Al tenir un grup d’estudiants més reduït, es va decidir que el projecte només es desenvoluparia a la parcel·la A. Pel que fa a la segona qüestió, es va definir un grup executiu format pel professor d’agricultura de l’escola, dos estudiants i els dos enginyers de la UPC com a responsables del bon funcionament del Club.

Fins aquesta setmana passada però, no s’ha començat oficialment l’activitat extraescolar. Aprofitant que el professor d’agricultura està implicat en el projecte, s’han utilitzat les hores lectives d’aquesta assignatura per preparar el terreny i facilitar l’arrencada de les tasques agràries al Club. Aquesta ajuda ha permès que el Club ja pogués incorporar gallinassa al sòl per adobar-lo i sembrar als planters les llavors de carbassa, pèsol, pebrot, tomata, ceba i pastanaga.

Parcel·la del projecte.

A dia d’avui ja tenim les primeres llavors germinades!

Les carbasses i els pèsols són les primeres llavors en treure el cap!

Esperem que a partir d’ara el projecte agafi una major embranzida i que tot vagi vent en popa! 

Selfie grupal.

Moltes abraçades,

Queralt i Bruna.

LLEGENDA DELS NYAMI-NYAMI

La nostra aventura aquí a Zimbabwe ens està permetent descobrir, entre d’altres coses, algunes llegendes de la zona. Volem compartir-ne una que ens va captivar des del primer moment. Aquí us la deixem amb la seva prèvia contextualització!

Els Tonga són un grup Bantú procedent de Nigèria que va arribar al sud d’África ara fa uns 2000 anys. Cap al segle XII-XIII es van instal·lar a Zimbabwe a la vora del riu Zambezi, al llarg del Llac Kariba (que va des de Cahora Basa fins a la frontera de Zàmbia- Namíbia –Congo -Angola). Aquest lloc estratègic els permetia disposar d’aigua abundant i d’unes terres fèrtils que els hi proporcionaven bones collites. Aquí van poder observar com el riu creixia i decreixia anualment amb unes fortes variacions de cabal. El cabal màxim podia arribar a ser 30 vegades el cabal mínim!!! Això suposava que en l’època de pluges hi haguessin moltes inundacions. En acabat aquest període però, quan el riu reduïa dràsticament el seu cabal, les terres anteriorment inundades quedaven descobertes i plenes de nous sediments fèrtils molt interessants per les noves plantacions.

Els Tonga, per donar una explicació del creixement del riu, van crear la llegenda dels Nyami-nyami. Aquesta explicava l’existència de dos criatures aquàtiques, un mascle i una femella, que vivien sota una roca submergida al riu Zambezi. Segons ells, quan els Nyami-nyami anaven amunt i avall del riu aquest creixia i quan marxaven, l’aigua baixava. Pensaven que tenien un cos de 3m de diàmetre i una longitud desconeguda. Cap membre del grup gosava apropar-se on vivien ja que hi havia uns remolins molt perillosos i a la vegada temien que els Nyami-nyami s’enfadessin per la seva presència.

Il·lustració d'un dels Nyami-nyami

Els Tonga no adoraven als Nyami-nyami com a divinitats però els hi tenien molt de respecte. Per a ells eren uns éssers protectors que els hi proporcionaven fertilitat als sòls i aliments per a sobreviure.

Quan a l’any 1956 es va decidir construir la presa del Llac Kariba, els Tonga van advertir als homes blancs que aquest mur enmig del riu dificultaria les anades i tornades dels Nyami-nyami: “Són molt forts i tenen molt poder, si s’enfaden per aquesta paret tindrem molts problemes. Aneu en compte! No ho feu!” Però no els hi van fer cas i la presa es va anar construint.

L’any 1958 va ser molt plujós, sobretot a les capçaleres del riu. Quan la presa estava quasi acabada es va produir un fenomen meteorològic molt estrany; un cicló que s’havia format aigües avall de la presa va arribar a la zona de construcció. Va originar unes tempestes brutals durant forces dies amb molta aigua, llamps i trons. Degut a les grans crescudes del riu que es van donar, la cimentació de la presa va fallar i aquesta va caure. Va ser una destrucció de dimensions colossals per a aquella època, doncs en aquell moment era la presa més gran del món. Els equips de rescat (nord americans i alemanys) van tardar quasi 2 mesos en arribar al lloc de l’accident. Diuen que en arribar van veure un paisatge terrible. Tot estava destruït, completament arrasat, amb alguns elefants morts penjats dels arbres i no quedava cap rastre de les persones que estaven construint la presa, ni dels poblats. Tot estava completament anul·lat!

Els Tonga, en veure el desastre, els hi van dir que ja els havien advertit: “Els Nyami-nyami s’han enfadat i han tirat aquesta paret avall”.

Després de la tragèdia, l’existència dels Nyami-nyami va semblar tant evident que el president de Zimbabwe, Ian Smith, va decidir aturar les obres de la presa. A més, va fer construir una capella anglicana a Kariba per tal de que els Déus apaivaguessin la fúria d’aquelles criatures. També els Tonga, per tal de retornar la calma i restablir la simpatia dels Nyami-nyami van fer tota una sèrie d’invocacions als Déus.

Malauradament, al cap d’un temps, es van reprendre les obres de la presa. Però no va ser fins uns anys després que la presa es va acabar i va començar a funcionar. Els Tonga que habitaven a les costes del riu Zambezi van ser desplaçats. Uns van anar a viure al nord de Zàmbia, on van aconseguir terres acceptables i diferents ajudes del govern. Els altres es van instal·lar a la banda de la vall de Zimbabwe, en una zona molt àrida i amb unes terres molt poc fèrtils. Aquests segons encara pensen que en qualsevol moment els Nyami-nyami tornaran a demostrar la seva fúria i tiraran la presa a terra.

I vet aquí gos i vet aquí un gat que la llegenda dels Nyami-nyami s'ha acabat!

Els Nyami-nyami de la sort!

Queralt i Bruna