diumenge, 11 de febrer del 2018

ÉS L'HORA DELS ADÉUS

Amb molta tristesa i melancolia escrivim les nostres últimes línies en aquest blog. La magnífica estada a Zimbabwe ha arribat a la seva fi així que, ben abrigades, ja estem preparades per viure en terres hivernals! Esperem no pelar-nos de fred… penseu que a 20 graus ja ens posavem el jerseiet!

En aquest post ens volem acomiadar de vosaltres, presentar-vos els nous voluntaris que seguiran amb el projecte i fer una petita valoració de l’experiència.

Els dos nous voluntaris, en Xavi i la Natàlia, van arribar el 27 de Gener a Victòria Falls. Aprofitant els seus primers dies d’adaptació, els vam portar a fer una mica de turisme per la zona perquè es comencessin a familiaritzar amb els diferents racons de la Town. Paral·lelament, els hem anat posant al dia del projecte; tot els processos que hem seguit i el punt en què ens trobem ara. També han començat a participar activament amb el Club. És fantàstic perquè hi estan aportant aire fresc i energies renovades. Així que podem marxar ben tranquil·les que el projecte es troba en molt bones mans!


Equip dels super voluntaris amb en Christopher Tennyson Ndlovu, director de l'escola Dadani.

Ens sentim molt afortunades i orgulloses d’haver pogut participar i aportar el nostre petit granet de sorra en aquest projecte. Amb aquest hem après què suposa arrencar un projecte des de zero, a adaptar-nos i saber gestionar les adversitats que se’ns presenten i a coordinar i mantenir motivat a un grup d’estudiants adolescents. 


Alumnes del Club d'agricultura.

Primers responsables seriosos del Club!

Fent una retrospectiva des de la nostra arribada podem dir que ens sentim unes persones una mica més construïdes. Tres mesos no són res però a la vegada són més que suficients per a què passin moltes coses. Hem viscut el dia a dia d’una realitat completament diferent a la nostra que ens ha permès créixer com a persones, canviar la nostra manera de fer i de veure les coses (aquí el nostre sentit comú és el menys comú de tots!) i a l’hora reafirmar-nos en allò que som i que volem ser. Realment som molt afortunades d’haver tingut la oportunitat de viure aquesta experiència i poder gaudir d’aquest entorn, de la gent i la seva filosofia de vida, d’una cultura tant diferent a la nostra... Al llarg de l’estada també hem pogut reflexionar molt sobre conceptes com el temps, el present i el futur, l’esforç i la paciència, la bondat i l’amistat… tenim tantes coses a aprendre d’aquí! 


Gràcies per tant Zimbabwe! Dins de la nostra motxilla sempre tindrem uns records boníssims i grans lliçons de vida d’aquesta terra. 


Hi ha una llegenda que diu que si abraces a un baobab, tornaràs a Àfrica. Nosaltres ho hem fet així que… A REVEURE!!!


Abraçant un Baobab majestuós.



Queralt i Bruna