La casa de Maria i José Luis, dos personatges dignes de conèixer. Uns grans guies de la cultura de Zimbabwe, la Maria, la mama de tots, i el Jose Luis, un gran encuriosit sobre ètnies de la zona, com els Tonga, grup ètnic organitzat per assembles, els Village Ndbele, molt comuns a la zona, etc. Els dos, amb mà pels negocis, agraïts pel que han viscut fins ara s’han dirigit a aquest país, per seguir gaudint del camí construint una Fundació.
Han viatjat bona part de la seva vida, els dos.
De casa seva, sempre diuen que de parets endintre és Espanya i de parets enfora, Zimbabwe. I és cert, aquí no perden les bones costums, oli d'oliva, bons àpats, en companyia sempre que es pot, piscina per combatre la calor que no ens deixa moure gaire, Internet per wifi, etc.
De casa seva, sempre diuen que de parets endintre és Espanya i de parets enfora, Zimbabwe. I és cert, aquí no perden les bones costums, oli d'oliva, bons àpats, en companyia sempre que es pot, piscina per combatre la calor que no ens deixa moure gaire, Internet per wifi, etc.
Acostumen a estar enfeinats, tenen un Restaurant el Lola's, per això hi ha la Lucie, una dona Ndbele, que neteja, cuina, neteja roba, etc. Ens ha ensenyat a fer Sadza, Isitshwala en Ndebele, plat típic d'aquí, farina de sorgo i blat de moro amb aigua calenta i a bullir, a menjar-lo amb les mans, ens ha cosit unes faldilles per les reunions amb persones importants, mira una tele novel·la índia, de l’estil de les tele novel·les sud americanes que fan a TV1. I riu amb moltes ganes, amb molta energia!
Una casa, de l’estil parcel·la d'urbanització amb habitacions annexades, les quals unes les lloguen a persones del país, i d'altres de dins de casa, les lloguen a guies espanyols que venen a fer temporada uns mesos, la majoria contactes de contactes, per fer caliu, més familiar. I així a estat, el segon cap de setmana d'estar aquí n'han arribat tres, amb els quals hi han hagut cerveses, àpats, lluna plena i alguna pel·lícula pel mig, tot un plaer!
Tres gossos, dos dels quals viuen com uns reis, Coco i Fiona, de tant en tant ens acompanyen a córrer. El Coco és l’expert dels ensurts, cada cop que sent que s’acosten babuinos s’aixeca a bordar, farem el cor fort amb ell. Tot i el gos, els babuinos han entrat alguna vegada fins la cuina i amb les mans que tenen ho obren tot i s’enduen el que els hi sembla.
El petit hort garden, on fem una part del projecte, 200 m2, amb sistema de reg de goteig, chiken web per evitar que els babuinos arrasin amb tot i umbracle per reduir la insolació. Té un bon sòl, ben trobar cucs de terra al arribar-hi.
A la casa també hi ha un lloc per trobar-se amb la gent de fora, aquí no acostumen a entrar a les cases dels altres, la majoria són petites i atapeïdes fora acostuma a haver-hi bon clima.
Aquesta casa és, un dels campaments base d'aquest tres mesos. L’altre és a Lupane.
Així que passem de viure com unes reines a la zona turística a viure com persones humils que cuinen amb foc a Lupane, una zona rural, vivint contrastos.
Visita destructiva dels babuins a l'hort de Villa Victoria |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada