Today we couldn't see the sunrise , but you've brought us the rain
En moments com aquests sobren les paraules, o potser falten. Hi ha paraules perdudes que han quedat per dir.
Va ser el primer rasta africà que vam conèixer. Real, autèntic.
Músic i compositor dels Big Five, ens ha fet vibrar, ballar i posar la pell de gallina totes les nits que compartiem. Un artista.
Cada dia dedicava el seu somriure d'orella a orella que feia canviar l'humor al instant perquè era inevitable tornar-se'l. Totes les abraçades d'aquest gran home, no només per l'alçada, lleial als seus principis, eren sinceres. Sempre serè, es sentia beneït pel simple fet de viure i només calia preguntar-li com estava per saber-ho.
Un somiador i lluitador pels seus somnis musicals que tenia clar que després de caure no deixaria d'intentar-ho.
Em va dir que l'autèntic amor només existia quan les dues persones es coneixen en detall i que els amics són companys per la vida. Quanta raó!
Amb ell vaig aprendre a sostenir la mà durant llargues converses com acostumen aquí, senyal d'atenció i connexió. Era molt recomfortant.
Tenia la sensació de que d'ell podiem aprendre molt. I, fins i tot amb el seu pas, ho ha fet. Ens anava introduïnt al seu món i ara formarà part de nosaltres.
Ens ha deixat, però la seva música ens recordarà qui era.
I les marimbes sonaran durant tres dies i tres nits.
 |
You're bless.
