Temps era temps quan vam decidir tenir un blog de viatge,
una mica més tard vam decidir que sí, esciuriem el blog, al cap d’un temps un
altre cop vam decidir cuidar del blog i escriure MÍNIM un cop per setmana.
Resultat? Aquí seguim escrivint un mes després de la última entrada!
Hola , que tal? Sí, seguim vives. Per cert, per als que no ens coneixeu, per
als que no ens teniu al facebook: Avui hauriem d’estar aterrant a casa, però fa
cinc dies vam renovar el nostre visat. Sembla que Zimbabwe, la seva gent, el
projecte, els paisatges… ens han
enganxat i tres mesos no ens semblaven suficients.
Cada dia vivim noves experiències, cada dia aprenem algo més
a Zimbabwe, a vegades sobre nosaltres mateixes , a vegades sobre la cultura o
la natura local. Hi ha dies molt intensos, altres en que el temps es
relentitza.
Un mes de coses per explicar… I per on començar? Són moltes anècdotes
acumulades així que aniré resumint començant pel més fresc i algunes
presentacions.
Arrel de coneixer artistes de diferents àmbits, hem acabat
coneixent , introduint-nos i participant en una associació local amb el nom de Rasta Compassion sota el lema “Let the
aged be protected” que es dedica a cuidar de la gent gran resident a la Old
people’s home del barri de Chinotimba i del seu entorn. Durant les últimes
setmanes participant amb ells hem organitzat un concert amb diferents bandes
locals per a recaudació de fons i un esmorzar/dinar posterior, a la residència amb els calers recaudats on s’han
fet donacions als avis i van portar també els nens de l’orfanat. Tot ha sortit
sobre rodes acompanyat d’aquest carácter africà alegre i festiu ja que la
música i el ball ens ha acompanyat en tot moment.
Dia de neteja de la ciutat 06 de desembre |
6 am : Assamblea a la sortida del Sol el dia de la festa de recaudació per acabar d'organitzar |
Aquí podeu trobar fotografíes de les activitats que
realitzen:
També vam conèixer la Youth Association, una associació de joves emprenedors que volen millorar
la situació dels joves a Victoria Falls, ja que no hi ha medis disponibles per
a rebre una formació més allà del que seria la nostra secundària si no marxen a
Bulawayo o Harare (ciutats situades a 400 o 700 km respectivament). A més de
promocionar l’activitat dels joves ja sigui amb
feina o un “lloc on estar”, provant d’evitar la tendència, sobretot
masculina, d’anar al bar i començar a beure (situació molt comú en aquesta
zona). Tot just comencen la seva tasca, però van per feina, en els 7 mesos de
la seva existencia, han creat una granja a Monde, on crien broilers per a
vendre’ls i així financiar les seves activitats. Amb espectatives de fer la
nostra aportació al seu projecte tenim pendent treballar amb ells l’hort de la
granja.
Visita a la granja de la Youth Association |
Molt
interessant en aquest àmbit què, en la nostra visita a Livingstone ara fa més
d’un mes, vam conèixer participants i fundadors de l’ONG Kubuka, que treballa a Zambia financiant i participant en petits
projectes locals, i també a Kenya sota el nom de Mas Por ellos. Crec que han sigut ells i la seva feina també part
del que ens ha inspirat a l’hora de crear nous llaços entre les comunitats
locals que anem coneixent.
Més
informació de l’activitat de Kubuka a Zambia:
Més
información de l’activitat de Mas Por ellos a Kenya :
Per canviar una miqueta d’aires i veure algo més d’aquesta
regió, vam anar a Binga emputjades per la curiositat de veure una competició
províncial de balls tradicionals de diferentes escoles, en la qual participaven
els nens de l’escola primària de Chinotimba amb els que l’Aurora havia fet
contacte assistint a un dels seus assajos. Van ser moments molt divertits xerrant i jugant amb els més joves.
Nois del grup de la Chinotimba Primary School |
Per últim i
no menys important, el projecte principal. Dic principal perquè és la raó
per la qual estem aquí i el que ens obre les portes per a tota la resta
d’activitats que estem realitzant. Perquè al final, l’agricultura és part de la
societat i tot el que fem en comunitat és també part d’aquest projecte.
Al village, que és el nostre contacte amb l’arrel i origen
de les tradicions d’aquesta zona, també el desenvolupament dels cultius sembla
que està més lligat a aquest ritme africà , lent però segur. Les plantes
avancen, tot i algunes pèrdues per qüestions de disponibilitat d’aigua
principalment, tot just comencen a donar fruits.
Per contra a Lupane, ja portem 4 collites de carbassó
realitzades, amb clima i condicions diferents de Victoria Falls, sembla que el
carbassó és una bona aposta per aquesta época i estem molt contentes amb els
resultats de l’assaig.
A Villa Victoria, és un altre cantar. Les pluges aviven tota
la fauna de l’entorn , els nematodes, les formigues i els àfids fan notar la
seva presencia i el desenvolupament de les síndries sembla estancat, algunes
morint, altres subsitint, però sense ápex d’obtenir fruits. Les mongeteres
trepen alegres i sembla que donaran bons fruits amb una mica de paciencia. La
parcel·la com a part de l’assaig científic i complint protocols ha quedat
descartada ja que no ha estat un maneig acurat. Per això s’ha convertit en una
parcel·la dedicada totalment a l’experimentació, provant d’augmentar la
biodiversitat, plantant flors, aromàtiques, altres hortícoles… També posant a
prova tractaments orgànics per a les plagues.
Numalanga & Nomakuku : Qui pot collir carbassons a finals de Novembre ??