dilluns, 2 de novembre del 2015

Rest in peace


Today we couldn't see the sunrise , but you've brought us the rain





En moments com aquests sobren les paraules, o potser falten. Hi ha paraules perdudes que han quedat per dir.
Va ser el primer rasta africà que vam conèixer. Real, autèntic.
Músic i compositor dels Big Five, ens ha fet vibrar, ballar i posar la pell de gallina totes les nits que compartiem. Un artista.
Cada dia dedicava el seu somriure d'orella a orella que feia canviar l'humor al instant perquè era inevitable tornar-se'l. Totes les abraçades d'aquest gran home, no només per l'alçada, lleial als seus principis, eren sinceres. Sempre serè, es sentia beneït pel simple fet de viure i només calia preguntar-li com estava per saber-ho.
Un somiador i lluitador pels seus somnis musicals que tenia clar que després de caure no deixaria d'intentar-ho.
Em va dir que l'autèntic amor només existia quan les dues persones es coneixen en detall i que els amics són companys per la vida. Quanta raó!
Amb ell vaig aprendre a sostenir la mà durant llargues converses com acostumen aquí, senyal d'atenció i connexió. Era molt recomfortant.
Tenia la sensació de que d'ell podiem aprendre molt. I, fins i tot amb el seu pas, ho ha fet. Ens anava introduïnt al seu món i ara formarà part de nosaltres.
Ens ha deixat, però la seva música ens recordarà qui era.

I les marimbes sonaran durant tres dies i tres nits.



Sunrise,
You're bless.

1 comentari:

  1. Precioses paraules, Anna! (encara no havia vist aquest post)

    El poc que el vaig conèixer el recordo ben bé així: quin somriure tant sincer!

    Una abraçada,
    Pau

    ResponElimina